2 “T’he conegut sempre igual”

(Raimon)Raimon -Recital Madrid

Raimon

“El recital de Madrid”

1976

 

 

Lo Petit

Al Josep M. Vidal, in memoriam

Un fet casual ha fet que a última hora canviés la cançó d’aquesta segona entrega. No és que sigui massa donat a les necrològiques, i tampoc acostumo a memoritzar les efemèrides, tant si són de fets bons com de dolents. I fins i tot diría que ni tant sols sóc excessivament nostàlgic, encara que aquest àlbum em traeixi i faci pensar en tot el contrari. Voldria creure que el temps em donarà la raó, i a mesura que les cançons pretèrites i actuals es vaguin alternant quedi demostrat que no sóc dels que pensen que qualsevol temps passat va ser millor, sinó més aviat que cada època té les seves coses bones.
El fet en qüestió és que la meva mare ha llegit a  la “Fulla Parroquial” que avui feia exactament 14 anys que havia mort el Josep M. Vidal (el Petit del Vidal), i m’he vist en l’obligació moral de retre-li aquest modest homenatge.

El Petit realment tenia dots de líder. Amb ell havíem estat companys de pupitre practicament tota la EGB. Arribà l’any 1976. Franco era mort. Deixàvem endarrere l’escola del poble, el Sr Ricardo i l’olor a tabac de pipa. Per primer cop anàvem a estudiar fora del poble. De sobte se’ns obria tot un món nou i ple d’expectatives.

El Petit, un parell de companys i jo anàvem ben de matí a agafar el tren que ens havia de dur a Mollerussa. El que recordo molt és el trajecte que va del poble a l’estació. De fet, aquest trajecte es feia molt curt, ja que hi ha 1 km i escaic i ens acompanyava el Lluís, el germà gran del Josep M. amb el seu Seat 1430, equipat amb volant esportiu, barres antibolc (tant el Lluís com el Josep M. ja n’havien xafat uns quants de cotxes…) i no se quants artefactes més. Eren lo que en se’n deia uns autèntics “fitipaldis”. A aquest petit interval de temps hi hauríem de sumar l’espera del tren, dins el cotxe. Al radio-cassette sonava Victor Jara, i sobretot aquest “El recital de Madrid”, d’en Raimon. Suposo que allí, dins aquell cotxe, es van acabar de forjar les meves conviccions idealistes. Escoltar com el propi Raimon traduïa una a una les lletres de les cançons i que a Madrid ens entenien i fèiem un front comú envers la intolerància i la injustícia. Que érem “molts més dels que ells volen i diuen”. No com ara, que sembla que ningú ens entengui, i que els antics ideals siguin causes perdudes.

“T’he conegut sempre igual” ens parla de la integritat en temps difícils. Cada cop que l’escolto recordo al Petit i la seva rialla, a aquells adolescents a l’interior del cotxe, plens d’incerteses, però amb la moral intacta.

Anuncis

3 comentaris

  1. 6 març de 2012 13:04

    El Jaume Benet va fer el següent comentari:

    Estimat, gràcies pel teu esforç per fer reviure aquestes músiques que també són tan meves, tan nostres. Gràcies, altre cop, per recordar aquells adolescents dies a cal Ferro en que escoltàvem “The dark side side of the Moon” -sempre que escolto aquest disc me’n recodo d’aquella saleta de cal Ferro, on hi havia el tocadiscos i una tele en color(!!)- i amb el Tonet i mon germà l’Andreu miràvem d’esbrinar que era el que ens fascinava tant d’aquella música tan estranya.

    Estic amb tu en que qualsevol temps passat no va ser millor, mirat fredament eren temps bastant més fotuts que no pas els actuals. Però són els temps de la nostra adolescència, d’aquella època en que tot eren il·lusions perquè tot estava per descobrir i on els sentiments estaven a flor de pell. Exactament iguals, de fet, als que estan vivint ara les meves filles ja adolescents.

    M’ha emocionat el record que has dedicat al petit de cal Vidal, un personatge imprescindible a la meva memòria. La gent no es mor de veritat fins que és oblidada i em fa l’efecte que això no ha passat amb el Josep.

    Bé, bona nit, Jordi. I no entro amb Víctor Jara perquè llavors m’estovaré massa…

    Petons!

    Jaume

    1. 6 març de 2012 14:57

      gràcies Jaume pel comentari. És molt maco. Hi hauran coses en aquest bloc que només entendrem quin les vam viure, com ara l’amistat del “Petit”. Per sort tenim la música, que farà d’aquests sentiments, universals.

      Petons

      Jordi

  2. sete61

    Hola soci,

    Cada cop escrius millor. I no dic això només en l’aspecte tècnic sinó al fet que aconsegueixes transmetre sentiment en els escrits com aquest. Anava a posar un comentari al blog però no he sabut trobar l’entrada. Quan estigui publicada ho faré, juntament amb més comentaris a més entrades. Ens veiem! JF

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s